lunes, 18 de abril de 2016

Els equips d'atenció primària de la Gerència Metropolitana Nord de l’ICS intercanvien experiències

El dia 15 l’atenció primària de la Gerència Metropolitana Nord de l’Institut Català de la Salut vam fer a Llinars del Vallès la II Jornada de Benchmark. En català vol dir que un munt de professionals de l’ICS ens vam reunir per compartir experiències que contribueixen a millorar l’atenció que donem als ciutadans. També, per recordar què cal millorar. El gerent ho va dir als primers minuts: hem de millorar l’accessibilitat i la coordinació entre nivells. Quan vaig començar a la primària l’any 1994, la coordinació entre nivells ja era l’assumpte fonamental. Hem avançat, però sembla que poc. Si es compleixen les promeses del nou conseller, segur que avancem molt més ràpid.

Una de les experiències que més èxit va tenir va ser la que va presentar l’equip de Barberà sobre gestió de la demora. Fins ara gaudien d’un sistema que funcionava des de feia molts anys, que empitjorava la demora i que tenia adeptes que volien mantenir-lo. Cap sorpresa! Els adeptes van resistir una miqueta, però les forces del canvi han aconseguit modificar el model de gestió que tenien. El resultat final ha estat que ha disminuït la demora i també la pressió sobre el taulell d’admissions. Barberà va aixecar passions a Twitter:


L’experiència de Marxa Nòrdica de Santa Coloma Fondo va ser la preferida pels assistents.

Aquestes experiències i moltes altres demostren que a l’ICS i a l’atenció primària, on també hi ha vida intel·ligent, moltíssima gent treballa cada dia per millorar els resultats del seu equip amb l’únic objectiu de millorar la qualitat de l’assistència sanitària. L’efecte de tota aquesta feina ha estat una millora dels resultats, la qual ha estat possible malgrat la reducció de recursos que ha patit el pressupost sanitari, especialment el de l’ICS i molt especialment el de l’atenció primària. Els decisors polítics hauran de ser curosos ja que aquests resultats se sustenten sobre la feina de les persones, a les quals, com deia Rafael Gracia en la cloenda, no es pot pressionar molt més, perquè tot el que s’ha construït es pot trencar; per això és necessari ja millorar la dotació de recursos de l’atenció primària. Reflexió assenyada, que hauria estat molt més valuosa si l’hagués feta com a director de les persones a qui parlava.

L’organització, fantàstica.

Una crítica: ni la sanitat són els hospitals ni l’atenció primària, els equips d’atenció primària. On eren els serveis d’urgència, la salut sexual i reproductiva, radiologia...?

I dos afegitons:

Hem d’eradicar l’”infinitiu apatxe.

Quant de mal ha fet el power point! Haurà de fer Candela Calle el mateix que Jeff Bezzos i els científics del col·lisionador d’hadrons?

lunes, 14 de marzo de 2016

Canvis a la Direcció de l’Institut Català de la Salut: sant tornem-hi

Fa uns dies va ser notícia que alguns sindicats italians havien denunciat que Mauro Felicori, director del Palau Reial de Caserta, treballava massa i “aquest comportament posa tota l’estructura en risc”. No em va sorprendre la notícia. Sí em va cridar l’atenció que Felicori i 19 més havien estat escollits pel Govern italià mitjançant un procés de selecció internacional.

El Consell d’Administració de l’Institut Català de la Salut ha proposat nomenar Candela Calle directora gerent de la institució. Les males llengües diuen que en realitat el Consell d’Administració fa el paperot: es reuneix i proposa al Govern el nomenament que el Govern ja ha decidit. Del que no hi ha cap dubte és que no es fa cap procés de selecció internacional, nacional ni de cap tipus. Tampoc en cap fase del procediment s’explicita com influeixen els mèrits de l’afortunat en el seu nomenament. En justa compensació, la qualitat de la gestió duta a terme tampoc té gaire influència per decidir la permanència o el cessament.

Els directors gerents de l’ICS tenen una vida molt curta. La nova directora gerent serà la sisena persona que ocupa el càrrec des de l’any 2004. A ningú estranyarà, doncs, que alguns altres a qui s’ha fet l’oferiment l’hagin refusat. Sí sobta que alguns directors gerents vinguin amb grans projectes a mig i llarg termini.

Ara, si se segueix el guió habitual, començaran els cessaments i nous nomenaments de tota la Direcció dels serveis centrals, gerents territorials, directors d’hospitals i primàries... També s’acostuma a remenar una mica: qui és gerent aquí passa de director allà i aquest marxa a la costa a una nova línia d’activitat, qui va ser defenestrat fa uns anys ressorgeix com l’au Fènix... tot plegat, un embolic.

L’ICS és un exemple del que Victor Lapuente anomena “La enfermedad institucional de España”. Una empresa pública amb prop de 40.000 treballadors, que gestiona 8 hospitals i la major part de l’atenció primària de Catalunya, canvia cada 2 anys una part important de la seva estructura directiva. Aquests canvis mai estan justificats per raons d’eficiència o de millora de la gestió; mai tenen una justificació de caire empresarial. L’única raó dels canvis és el canvi de govern i es canvia tota la direcció amb criteris polítics. Diu Lapuente que en una administració polititzada:

“El problema principal es que la existencia de un número elevado de cargos que dependen de la confianza de sus superiores políticos genera incentivos negativos en todos los niveles organizativos. Los que están arriba no tienen ni el tiempo —las rotaciones directivas en entornos politizados son más elevadas que en administraciones no politizadas— ni los incentivos suficientes para invertir esfuerzos en adquirir los conocimientos adecuados para gestionar de forma eficiente el área bajo su dirección. Los que están abajo (y no pertenecen al partido o a la facción gobernante) carecen de incentivos para dar lo mejor de sí mismos e intentar progresar en la jerarquía organizativa. De esta forma, en lugar de una orientación hacia los resultados, cunde la desmoralización en la tropa y el cultivo de las relaciones políticas y personales entre los oficiales”.

És ben sabut que la selecció de directius atenent a criteris polítics incideix negativament en la seva legitimació i en l’estabilitat de l’organització i que la professionalització i estabilitat de la funció directiva i de tots els comandaments afavoreix el bon govern de qualsevol empresa pública.

Professionalitzar la gestió de la nostra administració i de les empreses públiques milloraria molt la qualitat de les nostres institucions i dels nostres serveis públics. Per fer-ho no cal tenir un estat propi. Únicament és necessari voler fer un país millor.


jueves, 30 de abril de 2015

"Hi ha llocs del nostre país que millor no anar-hi gaire"


Ahir al Casal Cultural de Mollet es va fer un debat organitzat per l’Assemblea Nacional Catalana sota el títol “Vol Mollet un país nou?” Van assistir representants d’ERC, CiU, la CUP i Podem-ICV-EUA. PSC, Ciutadans i PP van declinar la invitació. La moderadora va informar que el PSC va refusar la invitació perquè considera que aquest debat s’ha de fer per a les eleccions del 27 de setembre i que ara toca debatre sobre política municipal.

El debat no va tenir gaire interès. La retòrica habitual: la llibertat de Catalunya, serem un país lliure, uns; ni esquerra ni dreta, sinó “los de arriba y los de abajo”, un altre. I l’altre, sense comentaris.

De tot el debat, l’únic que em va sobtar una mica va ser aquesta frase del candidat de CiU:
“Entenc jo que la independència de Catalunya es decidirà a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Per tant hem de treballar i posar tots els esforços, com us he dit, per estar al costat de la gent, per convèncer aquells indecisos, per mirar quin és el cost d’oportunitat d’on ens convé anar més a fer les explicacions, perquè possiblement hi ha llocs del nostre país que millor no anar-hi gaire perquè en lloc de crear un sentiment de pertinença a aquest país, de “volguer" la independència, es pot tirar al revés i podem generar vots en contra d’aquesta independència”.

Avui, he entès el seu profund significat. @jrteruel ha tuitejat aquest gràfic:



"Hi ha llocs del nostre país als quals millor no anar", no sigui que es desperti en els catalans que hi viuen el desig d'exercir el "dret a decidir" i el procés se'n vagi en orris.