lunes, 18 de abril de 2016

Els equips d'atenció primària de la Gerència Metropolitana Nord de l’ICS intercanvien experiències

El dia 15 l’atenció primària de la Gerència Metropolitana Nord de l’Institut Català de la Salut vam fer a Llinars del Vallès la II Jornada de Benchmark. En català vol dir que un munt de professionals de l’ICS ens vam reunir per compartir experiències que contribueixen a millorar l’atenció que donem als ciutadans. També, per recordar què cal millorar. El gerent ho va dir als primers minuts: hem de millorar l’accessibilitat i la coordinació entre nivells. Quan vaig començar a la primària l’any 1994, la coordinació entre nivells ja era l’assumpte fonamental. Hem avançat, però sembla que poc. Si es compleixen les promeses del nou conseller, segur que avancem molt més ràpid.

Una de les experiències que més èxit va tenir va ser la que va presentar l’equip de Barberà sobre gestió de la demora. Fins ara gaudien d’un sistema que funcionava des de feia molts anys, que empitjorava la demora i que tenia adeptes que volien mantenir-lo. Cap sorpresa! Els adeptes van resistir una miqueta, però les forces del canvi han aconseguit modificar el model de gestió que tenien. El resultat final ha estat que ha disminuït la demora i també la pressió sobre el taulell d’admissions. Barberà va aixecar passions a Twitter:


L’experiència de Marxa Nòrdica de Santa Coloma Fondo va ser la preferida pels assistents.

Aquestes experiències i moltes altres demostren que a l’ICS i a l’atenció primària, on també hi ha vida intel·ligent, moltíssima gent treballa cada dia per millorar els resultats del seu equip amb l’únic objectiu de millorar la qualitat de l’assistència sanitària. L’efecte de tota aquesta feina ha estat una millora dels resultats, la qual ha estat possible malgrat la reducció de recursos que ha patit el pressupost sanitari, especialment el de l’ICS i molt especialment el de l’atenció primària. Els decisors polítics hauran de ser curosos ja que aquests resultats se sustenten sobre la feina de les persones, a les quals, com deia Rafael Gracia en la cloenda, no es pot pressionar molt més, perquè tot el que s’ha construït es pot trencar; per això és necessari ja millorar la dotació de recursos de l’atenció primària. Reflexió assenyada, que hauria estat molt més valuosa si l’hagués feta com a director de les persones a qui parlava.

L’organització, fantàstica.

Una crítica: ni la sanitat són els hospitals ni l’atenció primària, els equips d’atenció primària. On eren els serveis d’urgència, la salut sexual i reproductiva, radiologia...?

I dos afegitons:

Hem d’eradicar l’”infinitiu apatxe.

Quant de mal ha fet el power point! Haurà de fer Candela Calle el mateix que Jeff Bezzos i els científics del col·lisionador d’hadrons?